L’augment de les temperatures fa que el cos suï com a mecanisme natural, ja que s’autoregula i intenta mantenir una temperatura idònia. Ara bé, si sues inclús quan la temperatura és fresca o quan estàs en repòs, possiblement tens hiperhidrosis. Avui et parlarem dels símptomes de la suor excessiva i  com es pot combatre.

Abans de tot, és important que sàpigues que no hi ha cap causa particular per a aquesta condició. Així doncs, pots patir hiperhidrosi hereditària, per la menopausa o per altres patologies com la diabetis, tiroides o infeccions. De tota manera, si actualment tens episodis d’estrès o d’ansietat el teu cos patirà canvis hormonals que faran que suïs més del normal. 

Els símptomes més comuns

Per poder detectar la hiperhidrosi, has de fixar-se si aquestes són les teves molèsties: 

  • Palmells de les mans humits
  • Sola dels peus humida
  • Sudoració amb freqüència que remulla la roba 

Combatre la suor

Per tal de poder resoldre aquesta patologia és important que et posis en contacte amb el teu metge o farmacèutic de confiança, de manera que et puguin orientar amb les diverses tècniques existents o en tractaments orientats a reduir la suor excessiva. 

Tanmateix, hi ha hàbits que et poden ajudar a reduir la suor:

  • Banya’t diàriament. Estaràs reduint els bacteris del cos, fent que no el cos no hagi de lluitar contra tants agents externs. 
  • Canvia de mitjons sovint. Si et suen molt les plantes del peu, és important que mantinguis la zona ben neta. Per tant, canviar-te la roba interior amb més freqüència és una bona solució contra els efectes de la suor en excés. 
  • Incorpora tècniques de relaxació. Un altre hàbit per combatre els símptomes de la sudoració és participar en tècniques de relaxació com la meditació o el ioga, ja que estaràs combatent els signes d’ansietat que et provoquen la hiperhidrosi. 
  • Tingues una dieta sana i equilibrada. L’alimentació és sovint el punt de partida de moltes patologies. Et recomanem que mantinguis una dieta sana i equilibrada, sempre juntament amb una bona hidratació per poder tenir un bon control de la temperatura corporal. 

Sovint la sudoració excessiva pot ser vergonyosa o pot fins i tot provocar infeccions, per tant, és important que consultis amb un professional i posis remei a la causa de la hiperhidrosi.

zoonosis

Encara que sigueu uns amants incondicionals dels animals, heu de saber que a vegades les mascotes ens poden transmetre malalties a través de la saliva o de l’orina, o fins i tot a través d’algun intermediari com els insectes. Per aquesta raó és important anticipar-nos a qualsevol símptoma d’aquestes patologies i prendre mesures de protecció. En aquest post us parlarem de les zoonosis, és a dir, de les malalties més comunes transmeses de forma natural per animals. 

Les zoonosis més habituals:

  • Malaltia per esgarrapada de gat: Aquesta patologia es produeix sobretot als nens. El contagi de la malaltia Bartonella henselae és causat per esgarrapades, mossegades o contacte amb la saliva dels felins. Els símptomes d’aquesta zoonosi són: la inflamació de la zona de la ferida, malestar general, i fins i tot pot provocar febre i pèrdua de pes. Encara que sigui benigne, sovint el metge recomanarà prendre antibiòtics.
  • Toxoplasmosis: Seguint amb les zoonosis transmeses per felins, trobem aquesta patologia provinent del paràsit Toxoplasma Gondii. Aquesta malaltia es transmet per la ingesta d’aliments crus o pots cuits que han estat contaminats prèviament pel gat. Si tenim un bon sistema immunitari, aquesta patologia normalment és asimptomàtica.
  • Leishmaniosis: És una zoonosi produïda per insectes del gènere Leishmania com els Phlebotomus. Aquesta patologia afecta sobretot a la pell, que pateix dermatitis amb caspa, hemorràgies nasals i fins i tot flaquesa extrema.
  • Salmonelosis: A diferència de les altres dues, aquesta malaltia es produeix sobretot per contacte amb animals exòtics, com peixos d’aquari o rèptils, la flora intestinal dels quals està formada per un 90% de Salmonella. Els símptomes més comuns són diarrea, vòmits i febre, afectant sobretot a infants amb sistemes immunitaris dèbils. 

Millor prevenir que curar:

Pel que fa a casa, és important que si tens animals de companyia mantinguis un ordre i una neteja exhaustiva:

  1. Mantingues la llar sempre neta. 
  2. Neteja sobretot les estores i catifes amb l’ajuda de l’aspirador.
  3. Llença sovint la brossa, sobretot l’orgànica, per tal de reduir l’acumulació de matèria orgànica. 
  4. Instal·la mosquiteres que impedeixin l’entrada d’insectes no desitjats. 

A més, cal que protegeixis la teva mascota de qualsevol amenaça exterior:

  1. Desparasita-la i vacuna-la seguint les indicacions del veterinari.
  2. Si la mascota té una caseta, neteja-la amb insecticida o pintures insecticides. 
  3. No li donis carn crua o vísceres. 

Poder tenir animals de companyia és una gran sort, però cal que els desparasitem correctament per prevenir i eliminar qualsevol classe de zoonosi. Informa’t i pregunta’ns el que vulguis! 

Els “superaliments” són tots aquells aliments que tenen un alt poder nutritiu i que, per tant, poden beneficiar la teva salut a nivells excepcionals! Pel que fa a la nostra pell, podem nodrir-la d’una forma molt senzilla: potenciar els nostres àpats amb aquests superaliments i/o utilitzant productes “supercosmètics” (com exfoliants i mascaretes) creats a partir d’aquests aliments tan beneficiosos per a tu!  En aquest post us parlarem d’alguns aliments que, cada vegada més, podem trobar en forma de cosmètica natural i que us ajudaran a mantenir la vostra pell ben cuidada. 

  • Alvocat: Sí, sí, l’alvocat és un dels superaliments predilectes, ja que no només es menja, sinó que el seu oli té unes propietats magnífiques per a la pell seca, els grans, les arrugues i fins i tot les taques generades pel sol! Tot això és gràcies al seu alt concentrat en àcids grassos i  vitamina C, B, D i E. És per aquest motiu que trobaràs infinitats de marques que han creat mascaretes o fins i tot productes pel cabell a base d’alvocat.
  • Quinoa: El cereal que està actualment més de moda, potencia una dieta molt saludable per a tu i per a la teva pell. A més, la quinoa afavoreix i allarga la vida a la coloració del cabell i del pèl.
  • Mel: Que fàcil oi? Un producte a l’abast de tothom i una solució excel·lent per a les pells greixoses o acneiques. La mel (si és artesanal i pura, millora) actua com a regeneradora, antiedat i cicatritzant. Si t’agrada cuidar-te, pots investigar sobre la marca Abeelium que té una gran línia de productes cosmètics 100% ecològics.
  • Àloe vera: Encara que sigui un aliment més destinat a la cosmètica, l’àloe vera té unes propietats hidratants, antiinflamatòries i regeneradores magnífiques. És per això que una crema d’àloe vera és una gran solució contra les estries i per a cicatritzar. 
  • Açaí: Potser no n’has sentit tant a parlar. És un margalló molt ric en vitamines A i C i antioxidants, provinent de l’Amazònia. Aquest superaliment en forma de baia pot ajudar-te a revitalitzar la teva pell, protegint-la dels factors d’estrès.
  • Chia: Les llavors de Chia són molt fibroses i riques en zinc i magnesi. És per això que tenen un alt poder d’antiaging. Per a la pell, sovint les trobes en forma d’oli com el Golden Radiance Body Oil  de la casa Freshly Cosmetics.
  • Col Kale: Coneguda com a Kale en el món de la cosmètica, aquest superaliment ajuda a la circulació de la sang, gràcies a la vitamina K, A i C que conté. Si el que vols és prevenir o reduir les ulleres i bosses al voltant dels ulls, aquest és el superaliment perfecte per a tu! Un bon exemple és la marca londinenca Nourish que té des de cremes antiedat fins a contorn d’ulls multivitamínics! 

Anima’t! Si el que vols és cuidar-te ha arribat l’hora de consumir aquests superaliments tan saludables i beneficiosos per a la pell!

Durant aquests mesos de més fred i humitat, la pell de les nostres mans, peus i orelles tendeix a inflamar-se i a fer mal. Aquest fenomen dóna pas al que coneixem com a penelló o perelló, una alteració o lesió a la pell, causada per l’exposició d’aquestes parts del cos a un canvi brusc de temperatura. 

Segurament hauràs sentit parlar moltes vegades sobre ells. És per això que al llarg d’aquest post us ensenyarem quins són els símptomes i com podem prevenir-los i tractar-los correctament. 

Símptomes dels penellons

Els penellons tarden a desaparèixer entre una i tres setmanes, especialment quan el clima torna a ser més calorós. Tot i això, els símptomes són dolorosos i molt molestos. A continuació us citem els més comuns: 

  • Inflamació de la zona afectada
  • Color vermellós i a vegades blavós
  • Picor i coïssor 

Consells per combatre els penellons: 

  1. Fer atenció a la roba i al calçat: caldrà protegir la zona afectada mantenint-la seca i calenta fent servir guants o mitjons adequats. 
  1. Escalfar les parts afectades de manera gradual: si hem exposat la zona afectada al fred caldrà escalfar-la a poc a poc, ja que el canvi de temperatura pot agreujar la inflamació.
  2. Fer massatges als peus i a les mans: una bona opció és fer-te massatges suaus abans d’anar a dormir o després de la dutxa, facilitant així la circulació i la millora de la inflamació. 
  1. No consumir tabac: el tabac té un efecte de vasoconstricció (és a dir, de contracció) sobre els vasos sanguinis. Això fa que la pell es contragui amb més facilitat.
  2. Aliments vasodilatadors: la canyella, el pebre, els fruits secs o l’all són aliments que afavoreixen la circulació. 
  1. Aliments rics en vitamina C i E: la taronja, el kiwi o la llimona són aliments rics en vitamina C que protegeixen els capil·lars sanguinis. Tanmateix, els aliments que contenen Vitamina E com l’alvocat o els espinacs potencien la irrigació sanguínia.
  2. Crema de Mahiou: aplicar-se una bona crema reparadora sempre és favorable per a les regions afectades. La coneguda crema de mahiou conté efectes protectors i hidratants contra els penellons, ajudant a descongestionar el teixit cutani. 

Ja ho saps, si vols deixar de sentir aquestes molèsties durant les èpoques més fredes de l’any, cuida la teva pell i cuida’t a tu!

L’afirmació que una dona embarassada ha de “menjar per dos” no és del tot correcta i pot resultar molt confusa per a les futures mares. Durant l’embaràs, el cos de la mare proporciona refugi al nadó. A més, és a través d’ella que el nadó rep l’oxigen i els nutrients necessaris per a la seva supervivència i desenvolupament. Per tant, una dieta variada i equilibrada és de gran importància, tant per a la mare com per al nadó. A més de ser essencial per al creixement del fetus, contribueix al bon progrés de l’embaràs, a la prevenció de tota mena de petites malalties i a una ràpida recuperació després del part.

La dieta recomanada per a una dona embarassada és molt similar a la de qualsevol dona adulta. La futura mare s’ha d’assegurar que es compleixin totes les seves necessitats vitamíniques i minerals. Tanmateix, abans i durant l’embaràs s’hauria de prestar especial atenció a certs nutrients com el calci, la vitamina D, el ferro i l’àcid fòlic; ja que són essencials per garantir un desenvolupament òptim del nadó. Per satisfer plenament aquestes necessitats, cal una dieta variada i equilibrada. No obstant, a vegades pot ser insuficient i és en aquest moment quan cal recórrer a algun suplement diari de vitamines i minerals.

Calci i Vitamina D

El calci i la vitamina D són nutrients que treballen junts per mantenir, tant a la mare com al nadó, sans i saludables. Són essencials per a diverses funcions del cos, particularment per al desenvolupament de l’esquelet i les dents del nadó. Els productes lactis són exemples d’aliments rics en calci i vitamina D. A la farmàcia us podem assessorar sobre com satisfer les necessitats d’aquests dos nutrients.

El Ferro

El ferro és un altre nutrient fonamental perquè és un component essencial de les proteïnes, especialment en certs enzims i en l’hemoglobina continguda en els glòbuls vermells. Les dones necessiten més ferro durant l’embaràs a causa de l’augment de la massa de glòbuls vermells. Durant el tercer trimestre, el fetus emmagatzema els dipòsits de ferro que necessitarà durant els primers sis mesos de vida. El ferro es troba en diversos aliments, incloses les carns vermelles, les aus de corral, els llegums i algunes verdures verdes. 

Àcid Fòlic

L’àcid fòlic és la vitamina més important durant l’embaràs. És essencial per al de

desenvolupament normal de la columna vertebral, el cervell i el crani del nadó, especialment durant les primeres quatre setmanes d’embaràs. Es recomana que totes les dones que tinguin previst quedar-se embarassades o que ja estiguin embarassades prenguin un suplement diari d’àcid fòlic per prevenir certes malalties, inclosos els defectes del tub neural.

Com podem veure, començar a cuidar el nadó mentre està dins la mare i donar-li una nutrició de qualitat és la millor manera de proporcionar-li les condicions necessàries perquè sigui una veritable petita meravella de la natura.

Per mantenir la salut, cal estar actiu tot l’any i fer activitat física regularment. Aquesta consigna de l’esport, és més o menys fàcil en els mesos de temperatures més agradables, però es pot complicar més en els mesos de fred.

Afortunadament, és possible i fins i tot molt agradable mantenir-se actiu a l’hivern. Només cal una mica d’imaginació! En aquest post presentem 4 activitats a l’aire lliure per fer durant l’hivern i, per què no, aprofitar per gaudir dels paisatges.

  1. Raquetes de neu

Les raquetes de neu és una activitat d’hivern accessible per a tots, que permetrà gaudir dels paisatges nevats mentre es treballa el càrdio. A més, atès que la neu provoca una resistència addicional, una sortida amb raquetes de neu requereix més energia que caminar per terra ferma. 

  1. Patinar

El patinatge és molt suau amb les articulacions i millora l’equilibri i la resistència muscular de les cames. Per tant, és ideal per les persones que pateixen dolor als genolls o als malucs. En resum, el patinatge és una gran activitat per fer amb la família, la parella o els amics i que farà treballar diverses habilitats físiques.

  1. Jugar a la neu

Aquesta activitat pot semblar una mica infantil, però l’edat és només un número. La construcció d’un fort, la baralla de boles de neu o el joc de futbol d’hivern farà gastar grans quantitats d’energia, treballar els músculs d’una manera diferent. És gratuït i ideal per passar temps amb la família.

  1. Senderisme 

El senderisme s’adapta a tots els nivells de forma física, no requereix cap equipament especial i es pot fer a qualsevol lloc. Per obtenir més desafiaments, es pot optar per un terreny més escarpat o per augmentar la durada i la velocitat de la caminada. 

Recordeu protegir-vos de les radiacions del sol també en a l’hivern, a la nostra farmàcia trobareu formats de protecció solars especialment per l’època de fred.

Si t’estàs plantejant provar la copa menstrual o si no la coneixes i vols saber una mica més sobre ella, t’expliquem tot el que necessites abans de començar a utilitzar-la.

La copa menstrual és un recipient que s’insereix a la vagina durant la menstruació per dipositar el flux menstrual. A diferència dels tampons, que també es fan servir internament, la copa menstrual no absorbeix la sang; aquesta queda continguda a l’interior de la copa fins que s’extreu de la vagina i es rebutja el líquid, de manera que la mucositat vaginal queda intacta i no resseca ni altera la flora bacteriana natural.

És una alternativa més econòmica i ecològica que els tampons. Estan fabricades en silicona quirúrgica, materials hipoal·lèrgics, de manera que evita al·lèrgies, inflamacions i l’assecament de les parets vaginals. És la millor matèria primera existent en el mercat, compost per silici i carboni. Al ser reutilitzable, a diferència dels tampons i compreses, no genera cap residu, de manera que contribuïm a l’entorn al 100%.

Un altre dels avantatges és que no se senten les irritacions ni males olors que les compreses i els tampons solen produir durant els dies de la regla. A més, podràs portar-la posada fins a un màxim 12 hores i pots usar-la mentre dorms, cosa impensable amb els tampons.

Aprendre a usar-la és molt fàcil!

1. Renta’t les mans i la copa.

2. Doblega-la forma de C (has de mantenir-la doblegada fins que estigui dins de la vagina).

3. Troba la teva postura ideal per posar-te-(per exemple, a la gatzoneta).

4. Insereix la copa a la vagina i deixa que s’obri.

5. Per retirar-la, estreny la base o inclina-la de costat per trencar el buit, i treu-movent lentament.

Els primers cicles segurament et resultaran una mica més difícil el procés de posar-la i treure-la, així com dominar la “logística” de l’esbandida, l’esterilització, etc. Però amb el temps li agafaràs més confiança i aprendràs a fer-la servir sense complicacions i sense problemes.

Quina és la meva talla?

Sí, has llegit bé, la copa menstrual té talles i has d’escollir la teva perquè la teva experiència sigui satisfactòria. Els paràmetres per tenir en compte a l’hora d’escollir la teva talla són, l’edat, si tens fills o si la teva menstruació és més abundant o menys. Pregunta al teu farmacèutic en el moment d’adquirir-, ells et guiaran.

Quan t’acostumis a ella no la voldràs deixar de portar. És molt còmoda i ni la notaràs!

La mascareta s’ha convertit en un element inseparable a l’hora de sortir de casa, ja que és la millor eina que tenim com a prevenció del contagi per la COVID-19. En moltes ocasions, ens veiem obligats/des a portar-la durant llargs períodes de temps per motius laborals. Però com amb tot, aquest nou hàbit ha portat noves molèsties.

El moviment de l’aire cap als ulls amb l’ús de màscara pot afavorir l’evaporació de la llàgrima, promovent la sequedat i la sensació d’irritació ocular. Aquest nou fenomen es coneix com a MADE. A més, el moviment de l’aire cap als ulls també pot produir molèsties i desencadenar gestos com ara tocar-se la cara o fregar-se els ulls, amb la conseqüent potencial transmissió.

Per què es produeix el MADE?

La capa líquida que recobreix la superfície de l’ull, és el que es coneix com a pel·lícula lacrimal. Aquesta té com a funció lubrificar la superfície de l’ull, permetent un pas suau i còmode de la parpella en cada parpelleig. El desequilibri continu en la pel·lícula lacrimal condueix a la malaltia de l’ull sec.

Les màscares facials redueixen significativament la propagació de l’aire des de la boca i el nas. No obstant això, l’aire exhalat encara ha de dispersar-se; quan una màscara no es col·loca totalment enganxada a la pell de la cara, la ruta probable de l’aire és cap amunt. Això provoca un corrent d’aire sobre la superfície de l’ull, creant condicions que afavoreixen i/o acceleren l’evaporació de la pel·lícula lacrimal.

Alguns dels seus símptomes són els ulls adolorits, secs i irritats, també poden “plorar” i envermellir-se.

Consells per solucionar-ho:

  • Usar gotes lubrificants per als ulls i protecció ocular, com ulleres protectores. També l’ús d’ulleres de sol forma part dels bons hàbits per a la salut ocular i, especialment, per combatre de l’ull sec.
  • Fer descansos en l’ús de la mascareta en un lloc segur.
  • Limitar l’estada en ambients amb aires condicionats/calefaccions, ja que aquests també empitjoren els símptomes.
  • Prendre descansos regulars enfront de l’ús de pantalles digitals. Quan estem davant la pantalla reduïm notablement el parpelleig sense adonar-nos-en.
  • Usar lents de contacte pot alterar la pel·lícula lacrimal, la qual cosa podria fer que els usuaris siguin més susceptibles a la MADE. Posar-se les ulleres pot ser d’ajuda.

Els mol·luscs són lesions produïdes a la pell, generalment dels nens, que consisteixen en un petit nòdul de color blanquinós o nacrat amb un mínim orifici central. És una de les infeccions virals més freqüents en la infància i el seu poder de contagi és alt. El mol·lusc contagiós no sol produir cap molèstia, tret que els nòduls s’acompanyin d’altres lesions a la pell com, per exemple, dermatitis.

Com es produeix  el contagi? 

El responsable és el virus del Molluscum contagiosum i el contagi es produeix en entrar en contacte directe amb un altre nen que tingui lesions:

  • A través d’objectes contaminats.
  • Autoinoculació: el propi nen se’ls transmet d’una localització a una altra en tocar les seves pròpies lesions.

Com es diagnostica el mol·lusc contagiós?

Aquestes lesions a la pell són tan freqüents i típiques de la infància que el pediatre en tindrà prou amb una adequada exploració física per saber que es troba davant lesions produïdes per mol·lusc contagiós.

Quin tractament es recomana? 

Hi ha diverses opcions terapèutiques disponibles per al mol·lusc contagiós que dependran de l’experiència del professional sanitari, del nombre de lesions i gravetat de l’afectació o de les preferències dels pares o cuidadors

Els tractaments emprats habitualment consisteixen en l’eliminació mecànica de les lesions mitjançant dues tècniques que es realitzen al centre sanitari:

  • Curetatge: S’utilitza una cureta (bisturí en forma de cullereta). Aquesta tècnica és una mica molesta i la presència de sang pot resultar desagradable per a alguns nens. Si la quantitat de lesions és gran, el metge pot recomanar la utilització d’una crema anestèsica tòpica per minimitzar les molèsties.
  • Crioteràpia: S’aplica un petit cotó xopat amb nitrogen líquid durant 6-10 segons.

El professional mèdic també pot prescriure una fórmula magistral a la farmàcia en format crema a base del medicament cantaridina o alguns medicaments que es poden posar directament sobre la pell, com els que contenen hidròxid de potassi en concentració de 5 o 10% o àcid salicílic al 15%. 

Podem fer alguna cosa per prevenir el contagi?

Per evitar o disminuir el risc de contagi del mol·lusc es recomanen les següents claus de prevenció:

  • Evitar tocar o gratar les lesions.
  • Rentar-se les mans freqüentment amb aigua i sabó.
  • Mantenir les ungles sempre curtes i netes.
  • No compartir tovalloles, roba ni altres elements personals.
  • En piscines, pot ser útil cobrir les lesions amb roba resistent a l’aigua, així com no compartir material de natació o d’aigua.

L’estiu ja és aquí i són molts i moltes els qui busquen pal·liar la calor amb banys a platges i piscines. Per això, ens toca recordar la necessitat de tenir especial cura per evitar les molestes otitis i que acaben afectant una de cada tres persones. En aquest post t’expliquem com prevenir l’otitis externa o la també anomenada otitis del banyista.

Més del 80% de les otitis són causades pels bacteris o fongs que es troben en l’aigua de platges i piscines i que es queda retinguda al conducte auditiu. En alguns casos, aquests bacteris es troben a la mateixa oïda, i quan s’uneixen a la humitat i la calor, provoquen l’otitis externa.

Et deixem algunes recomanacions que et poden ajudar a prevenir l’otitis externa a causa dels banys aquest estiu:

Evitar els banys excessivament prolongats (més d’una hora). És preferible fer banys curts (especialment els nens), sortir, assecar-nos bé i posteriorment tornar-nos a banyar, que passar el mateix temps sense sortir de l’aigua.

En sortir de l’aigua eixugar bé les orelles amb una tovallola, de manera suau, però assegurant-nos que queden netes i sense rastre d’humitat.

• Un cotó ens pot ajudar a assecar la zona, però en cap cas utilitzar bastonets de cotó, ja que poden produir l’efecte contrari.

Descartar les piscines amb excés de clor, ho podrem percebre per l’olor o si notem irritació a la pell i els ulls.

Escollir bé on ens banyem, en aigües temperades, ja que les baixes temperatures de l’aigua també augmenten la probabilitat d’infecció, com per exemple a la muntanya, rius o llacs.

Utilitza taps: utilitzar taps per a les orelles quan aquestes estan sanes pot ser contraproduent, però quan hi ha antecedents d’infecció, els taps a mida poden ajudar a reforçar les anteriors mesures de precaució. A la nostra farmàcia t’aconsellarem quins són els que s’adapten millor a les teves necessitats.

Si, així i tot, no has aconseguit evitar contraure otitis, cal que vagis a l’especialista com més aviat millor perquè t’indiqui el tractament adequat i si necessites prendre antibiòtics. Els analgèsics poden alleujar el dolor en un moment puntual, però només el metge ens pot garantir que s’ha curat la infecció i donar-nos la solució més adequada per evitar que tingui conseqüències més greus.